EcoHorta

la Vall de Montsoriu – Agroecologia de proximitat!!!


Síndries i melons

A l’hort de Massanes ja estem a punt per collir algunes de les síndries i melons!!!

Els varem plantar al maig i ja s’estan posant ben macos! Ben aviat ja els podreu tastar.

Molt bon cap de setmana a tothom!

Anuncios


Les xarxes llestes!

DSC03800DSC03801DSC03802DSC03803

Aquestes són les xarxes que em preparat perquè els cogombres i els tomàquets puguin crèixer en vertical. Això ens permet una recol·lecció més fàcil, i que els fruits no es facin malbé.

Tot i així els cogombres ja estàn sortint!!!!

Bon cap de setmana a tothom!


Atenció amb els mosquits!!

A l’Ecohorta la Vall de Montsoriu treballem utilitzant tècniques d’agroecologia, que ens permeten produir aliments naturals i saludables al mateix temps que tenim cura del nostre ecosistema i aprenem a seguir els cicles naturals observant i actuant en base a aquests.

Fa uns dies, em observat la presència de mosquits a les nostres tomaqueres de Massanes, per tal de prevenir l’augment i convidar-los a marxar, em plantat Alfàbrega a l’hort.

L’ Alfàbrega, és una planta molt famosa a la nostra gastronomia, però també ho és als nostres horts. Espanta als insectes, evita l’aparició de plagues i n’estimula el desenvolupament. La forta olor que desprèn ens resultarà molt efectiva per convèncer als pugons, mosques blanques, mosquits i larves que puguin atacar els nostres tomàquets perquè marxin.

D’altra banda ens serveix, ja que conté moltes propietats antifúngiques.


L’hort de Massanes

Aquests és el nostre hort de Massanes.

Hi tenim síndries, melons, bledes, cebes, fesols, patates, mongeta tendra rodona, carbasses, tomaqueres, cogombres, pebrots i alberginies. Els fesols, la mongeta tendra, les alberginies i els melons ja estan florits!

De moment ja estem collint els primers cogombres i pebrots!!!


Les Marietes apareixen a l’hort!!!

 

La marieta és un petit coleòpter de la família dels coccinèlids.
És rodona, de color vermell brillant amb set punts negres. Fa uns 5-8 mm de llargada.
Té sis potes i dues antenes curtes.

L’espècie més comuna és la Coccinella septempunctata, de color vermell amb punts negres. Són totalment inofensives per als humans però grans depredadores de pugons. La larva, allargada, de color gris amb punts grocs, és encara més voraç que l’adult.

Les marietes, també anomenades poriols, són uns insectes beneficiosos per a l’hort. Són també, grans depredadores de pugons. Els pugons (o polls, o àfids) són uns insectes petits que xuclen la saba a molts tipus de plantes, especialment a les parts més tendres.

Gairebé totes les plantes de l’hort, cítrics, ornamentals, etc. són susceptibles de ser atacades per pugons. Si la planta té molt de pugó, segurament no morirà però es debilitarà i no anirà tan bona com voldríem. Per mantenir a ratlla el pugó al nostre hort, podem utilitzar un dels mètodes més naturals, que és la lluita biològica amb un depredador natural: la marieta.

La femella reparteix els ous en petits grups escampats per les plantes.
En cas de perill, les marietes es fan el mort, com molts escarabats, i, en cas de molt perill, deixen anar un líquid groc que les formigues troben repel·lent, però que no sembla afectar els ocells.

Se’n troben per tot el món i actualment se’n coneixen unes 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.


Ja tenim aquí l’hort d’estiu!!!

Bona tarda!

L’exuberant hort d’estiu amb les calors d’aquests dies ja comença a anar endabant!

Pel moment ja tenim plantats als nostres horts patates, tomaqueres, pebrots, carbassó, alberginia, cogombre i mongeta tendra.

Algunes d’aquestes hostalisses ja les heu pogut probar, ja que venen de Tarragona, esperem que les nostres puguin arribar ben aviat!

Bona setmana a tothom!


Les pomeres de l’Ecohorta!!!

 

El passat mes de març varem plantar 300 pomeres a l’hort de Can Nota, Breda. Dues centes d’elles eren pomes Golden i un centenar de Reinetes.

De moment estan creiexent amb força i ja comencen a treure fruit, tot i que enguany encara no podrem tastar-les, ja que cal deixar que arrelin per poder treure’n forces pomes per l’any vinent.

La poma Golden és característica per la seva carn cruixent, sucosa i  una mica àcida. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors.

La Reineta en canvi, té la pell gruixuda i rugosa, de color groc rovellat o grisenc i la polpa té aspecte viscós, és sucosa i amb sabor ensucrat, amb un agradable punt àcid.


Ja tenim col kale a l’ecohorta, aquesta setmana a la cistella una font de nutrients boníssima!!!!!

La moda de la col kale

La kale, la reina dels vegetals

Entre els nord-americans, la kale –la nostra col ploma, reconeixible perquè és verda i arrissada– s’ha convertit en el vegetal per excel•lència. L’anomenen la nova carn, la reina dels vegetals i font inesgotable de nutrició perquè conté molts micronutrients. DSC_0369Als Estats Units n’hi ha fins i tot a la sopa, i mai més ben dit, ja que tot restaurant amb consciència de salut, sigui vegetarià o no, ofereix opcions amb aquest vegetal com a ingredient principal. Fins i tot li han dedicat un dia de l’any: el primer dimecres d’octubre celebren el National Kale Day. Botànicament parlant, aquesta planta pertany a la subfamília de les cols Brassica oleracea, de fulles verdes i carnoses. En aquest mateix grup, també trobem hortalisses com el bròquil, la coliflor i les cols de Brussel•les. Nativa de la costa sud i oest d’Europa, actualment es conrea àmpliament a tot Europa, al Japó i als Estats Units gràcies a la riquesa nutricional de les seves fulles amb volants. Es cull durant els mesos d’hivern, entre novembre i març, ja que el clima fred en millora la qualitat del sabor. A Catalunya cada cop se’n troba amb més facilitat.

Com explica la nostra cuinera de capçalera, Montse Vallory, “convé bullir-la lleugerament, abans d’incorporar-la a altres preparacions, destapada per preservar el verd viu intens que té. Un cop cuita, queda deliciosa simplement bullida, ben escorreguda i amanida amb un bon oli”.

Grünkohl

Recepta de xips de kale

Ingredients

  • 1 a 2 manats de col arrissada
  • oli d’oliva

Preparació

1. Preescalfeu el forn a 220ºC.

2. Traieu la tija de la col arrissada i deixeu només les fulles en trossos grans.

3. Poseu una mica d’oli d’oliva en un recipient, mulleu-vos-hi els dits i escampeu-ne una capa molt prima sobre la col arrissada.

4. Poseu la col arrissada a la safata del forn i enforneu-la durant 5 minuts o fins que comenci a tornar-se una mica marró.

5. Gireu les fulles i enforneu-les 2 minuts més. Retireu i serviu.

Notes:

* Feu-ho amb diferents tipus de col arrissada.

* Perquè tingui més gust, escampeu-hi una mica de sal o espècies, com curri o comí, després de posar-hi l’oli d’oliva.

Què fa que la col arrissada sigui tan excepcional?

1. És baixa en calories i alta en fibra

Una tassa de col arrissada té només 36 calories, 5 grams de fibra i 0 grams de greix. Agilitza el procés de digestió dels aliments i, com que conté molta fibra, regula i ajuda en el procés d’eliminació.

2. És una bona font de poderosos fitonutrients

Els fitonutrients són substàncies naturals que es troben en els pigments dels vegetals i que tenen un gran poder antioxidant i protector de les cèl•lules. La col arrissada és molt rica en carotenoides i flavonoides, els dos antioxidants principals associats a propietats anticancerígenes.

3. Conté molt de ferro

Per caloria, la col arrissada té més ferro que la carn de boví. El ferro és essencial per a la salut, ja que és present en la formació de l’hemoglobina i dels enzims, en el transport d’oxigen a diferents parts del cos, en el creixement cel•lular, i en el funcionament hepàtic, entre d’altres.

4. Conté molt de calci

Conté 135 mg de calci per cada 100 g, més que la llet de vaca, que n’aporta 120. A més, a diferència d’altres verdures, té una proporció molt baixa d’àcid oxàlic, que interfereix en l’absorció del calci, cosa que garanteix que aprofitem al màxim aquest mineral, que ens ajuda a prevenir la pèrdua òssia i l’osteoporosi i a mantenir un metabolisme saludable.

5. Conté molta vitamina C

La col arrissada conté 120 mg de vitamina C per cada 100 g, el 200% de la dosi diària recomanada. La vitamina C és un antioxidant potent i és coneguda perquè enforteix el sistema immunològic i prevé els refredats. A més, també ajuda a absorbir el ferro no hemo –el que es troba en els vegetals– i a mantenir el cartílag i la flexibilitat de les articulacions.

6. Conté molta vitamina A

La vitamina A és essencial per a una bona salut ocular, un bon estat de la pell i mucoses i ajuda a prevenir càncers de pulmó i de la cavitat oral.

7. Conté molta vitamina K

És una de les fonts vegetals de vitamina K per excel•lència: 100 g proporcionen el 700% de la ingesta diària recomanada. Segons l’American Journal of Clinical Nutrition, una dieta alta en vitamina K ens ajuda a protegir l’organisme contra diversos tipus de càncer, a enfortir i a promoure la formació òssia, i a prevenir la coagulació de la sang. Uns nivells adequats de vitamina K a la dieta ajuden a limitar el dany neuronal, motiu pel qual té un paper tan important en el tractament de pacients amb Alzheimer.

El consum de kale està contraindicat en cas de prendre medicació anticoagulant, ja que la vitamina K que conté pot interferir amb el fàrmac i provocar nivells de toxicitat.

8. Té propietats antiinflamatòries

Una tassa de col arrissada conté un 10% de la dosi diària recomanada d’àcids grassos omega-3, que ajuden a lluitar contra els trastorns d’artritis, asma i malalties autoimmunes.

9. Protegeix de malalties cardiovasculars

La fibra de la col arrissada s’uneix als àcids biliars i ajuda a regular els nivells de colesterol a la sang, cosa que redueix el risc de tenir malalties del cor.

10. És un aliment depuratiu

Com que conté molta fibra i sulfurs, la col arrissada és un aliment idoni per depurar el cos i mantenir el fetge sa.

Les varietats més comunes al mercat nord-americà són la curly kale, d’un sabor dolç i suau; la lacinato kale –també coneguda com a Toscana o Dinosaur, perquè té aspecte de pell de dinosaure–, d’un color blau-verd, amb fulles estretes, altes i de textura rugosa; i la redbord kale, de fulles liloses i d’aspecte ornamental. Aquí és una varietat que cada vegada es cultiva i que els mateixos supermercats Veritas comercialitzen.

A l’hora de comprar-la i conservar-la

Abans de comprar col arrissada, assegureu-vos que sigui ben fresca, que tingui el tronc ferm i que el color de les fulles sigui intens. Com més petites siguin les fulles, més tendra i suau serà de gust. Per conservar-la més bé, guardeu-la sense rentar en una bossa de plàstic a dins de la nevera.

A l’hora de consumir-la

Abans de començar a cuinar la col, cal rentar molt bé les fulles per tal d’eliminar qualsevol tipus de sorra, brutícia o residu de pesticides o herbicides.

La podem menjar de maneres diferents: la més nutritiva i la que està més de moda als Estats Units és en forma de suc. Es liqua amb altres vegetals i fruites com l’api, el cogombre i la poma. Prendre-la d’aquesta manera fa que el cos n’absorbeixi ràpidament tots els nutrients, ja que no ha de fer cap digestió. A més, com que no es cou, totes les vitamines termolàbils es mantenen i els enzims naturals segueixen actius. També es pot incloure com a fulla verda a les amanides; en aquest cas, aconsellem la varietat lacinto, ja que no és tan fibrosa com la resta. Si la cuineu, cal fer-ho com amb qualsevol altra verdura de fulla, tipus espinacs o bledes. S’ha de tenir en compte que, com més llarga és la cocció, més nutrients es perden.

Una manera divertida i saborosa d’introduir aquest vegetal als més petits és fent-ne xips.

text extret de: ets el que menjes


Una gran desconeguda a les nostres cuines!!!

Ahir la nostra cistella ja tenia un color clar de tardor, per això avui us volem presentar la REMOLATXA!!!

th

La remolatxa és una hortalissa molt rica en sucres; per això, de la remolatxa blanca –una de les seves varietats–, se n’extreu el gens recomanable sucre refinat, del qual s’han eliminat totes les propietats nutritives. Aquí ens centrem en la recomanació de consumir la varietat de remolatxa vermella tal com surt de l’hort, que, tant crua com cuita, ens aportarà nutrients molt valuosos.

La remolatxa comuna (Beta vulgaris) prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica (Beta marina). Es cultiva des de molt antic, al segle II aC, i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda; i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa, de la qual es consumien només les fulles i s’utilitzava l’arrel com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

Propietats nutricionals

La remolatxa és molt rica en sucres, però tot i així el valor calòric és moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa, entre els quals destaquen els continguts en:

  • Vitamines del grup B: la remolatxa és rica en les vitamines B1, B2, B3, B6 i especialment B9. Totes tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós.
  • Vitamina B2: o riboflavina, està relacionada amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i col·labora en la producció d’energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses.
  • Vitamina B3: col·labora en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia.
  • Vitamina B6: participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immune.
  • Vitamina B9 (àcid fòlic): intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:

  • Iode: és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
  • Ferro: és imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
  • Potassi: intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
  • Silici: mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.

Efectes sobre l’organisme

La remolatxa té uns efectes positius clars sobre l’organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants:

Conté antioxidants molt potents que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives: les antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat vermellós. Sembla que aquestes substàncies tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Els sucres de la remolatxa s’assimilen correctament gràcies a les vitamines i minerals que conté l’hortalissa; el sucre refinat que se n’obté ens debilita. La remolatxa en la seva forma natural –en contraposició amb el sucre refinat que se n’extreu– permet que l’organisme aprofiti els sucres que conté gràcies a les vitamines del grup B i els minerals que conté. En canvi, quan es refina el sucre blanc o morè, s’eliminen precisament tots aquests nutrients d’acompanyament que el cosCONTINUA necessitant per assimilar el xoc calòric del sucre refinat. Llavors el sistema digestiu cerca els nutrients que li manquen en els reservoris disponibles, amb l’efecte desmineralitzant i desvitaminant consegüent. Per aquesta raó, insistim que l’efecte és diametralment oposat si consumim un aliment en estat natural, que ens nodreix, com la remolatxa, o, per contra, ingerim un derivat processat i refinat que ens debilita, com el sucre.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

La remolatxa és rica en un tipus d’àcid orgànic conegut amb el nom d’àcid oxàlic. Aquest compost, que és també molt abundant en els espinacs i les bledes, té la capacitat de formar complexos insolubles a l’intestí amb minerals com el calci i el ferro que n’impedeixen l’assimilació. Les persones amb predisposició a formar càlculs d’oxalat de calci al ronyó haurien de restringir el consum d’aquesta hortalissa, especialment de les fulles verdes.

Canvis vitals

La remolatxa és, segons la medicina tradicional xinesa, un aliment de naturalesa tèrmica neutral, de sabor dolç. S’utilitza per enfortir el cor i té un efecte sedant, millora la circulació, purifica la sang, és beneficiós per al fetge –actua quan està estancat o extenuat i en altres patiments d’aquest òrgan en general–, hidrata els intestins i estimula la menstruació. S’utilitza conjuntament amb les pastanagues per a la regulació hormonal durant la menopausa, com també en el cas d’estrenyiment, especialment el provocat per la sequedat dels fluids intestinals.

Com es cuinaphoto

Una vegada a casa, la remolatxa fresca s’ha de mantenir al frigorífic i a l’interior d’una bossa de plàstic i per separat de les fulles.

La remolatxa es pot consumir crua; d’aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l’aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius és millor coure-la.

Extret de: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-remolatxa

Aquí us deixem un enllaç amb unes quantes idees de què fer amb les remolatxes de la cistella,mmm!!!!

https://cookpad.com/es/buscar/remolacha


Sobre la importància dels aliments ecològics!

http://bioecoactual.com/es/blog/3808-que-comer-la-importancia-de-los-alimentos-ecologicos-por-esther-baena-dietista