EcoHorta

la Vall de Montsoriu – Agroecologia de proximitat!!!


Ja tenim col kale a l’ecohorta, aquesta setmana a la cistella una font de nutrients boníssima!!!!!

La moda de la col kale

La kale, la reina dels vegetals

Entre els nord-americans, la kale –la nostra col ploma, reconeixible perquè és verda i arrissada– s’ha convertit en el vegetal per excel•lència. L’anomenen la nova carn, la reina dels vegetals i font inesgotable de nutrició perquè conté molts micronutrients. DSC_0369Als Estats Units n’hi ha fins i tot a la sopa, i mai més ben dit, ja que tot restaurant amb consciència de salut, sigui vegetarià o no, ofereix opcions amb aquest vegetal com a ingredient principal. Fins i tot li han dedicat un dia de l’any: el primer dimecres d’octubre celebren el National Kale Day. Botànicament parlant, aquesta planta pertany a la subfamília de les cols Brassica oleracea, de fulles verdes i carnoses. En aquest mateix grup, també trobem hortalisses com el bròquil, la coliflor i les cols de Brussel•les. Nativa de la costa sud i oest d’Europa, actualment es conrea àmpliament a tot Europa, al Japó i als Estats Units gràcies a la riquesa nutricional de les seves fulles amb volants. Es cull durant els mesos d’hivern, entre novembre i març, ja que el clima fred en millora la qualitat del sabor. A Catalunya cada cop se’n troba amb més facilitat.

Com explica la nostra cuinera de capçalera, Montse Vallory, “convé bullir-la lleugerament, abans d’incorporar-la a altres preparacions, destapada per preservar el verd viu intens que té. Un cop cuita, queda deliciosa simplement bullida, ben escorreguda i amanida amb un bon oli”.

Grünkohl

Recepta de xips de kale

Ingredients

  • 1 a 2 manats de col arrissada
  • oli d’oliva

Preparació

1. Preescalfeu el forn a 220ºC.

2. Traieu la tija de la col arrissada i deixeu només les fulles en trossos grans.

3. Poseu una mica d’oli d’oliva en un recipient, mulleu-vos-hi els dits i escampeu-ne una capa molt prima sobre la col arrissada.

4. Poseu la col arrissada a la safata del forn i enforneu-la durant 5 minuts o fins que comenci a tornar-se una mica marró.

5. Gireu les fulles i enforneu-les 2 minuts més. Retireu i serviu.

Notes:

* Feu-ho amb diferents tipus de col arrissada.

* Perquè tingui més gust, escampeu-hi una mica de sal o espècies, com curri o comí, després de posar-hi l’oli d’oliva.

Què fa que la col arrissada sigui tan excepcional?

1. És baixa en calories i alta en fibra

Una tassa de col arrissada té només 36 calories, 5 grams de fibra i 0 grams de greix. Agilitza el procés de digestió dels aliments i, com que conté molta fibra, regula i ajuda en el procés d’eliminació.

2. És una bona font de poderosos fitonutrients

Els fitonutrients són substàncies naturals que es troben en els pigments dels vegetals i que tenen un gran poder antioxidant i protector de les cèl•lules. La col arrissada és molt rica en carotenoides i flavonoides, els dos antioxidants principals associats a propietats anticancerígenes.

3. Conté molt de ferro

Per caloria, la col arrissada té més ferro que la carn de boví. El ferro és essencial per a la salut, ja que és present en la formació de l’hemoglobina i dels enzims, en el transport d’oxigen a diferents parts del cos, en el creixement cel•lular, i en el funcionament hepàtic, entre d’altres.

4. Conté molt de calci

Conté 135 mg de calci per cada 100 g, més que la llet de vaca, que n’aporta 120. A més, a diferència d’altres verdures, té una proporció molt baixa d’àcid oxàlic, que interfereix en l’absorció del calci, cosa que garanteix que aprofitem al màxim aquest mineral, que ens ajuda a prevenir la pèrdua òssia i l’osteoporosi i a mantenir un metabolisme saludable.

5. Conté molta vitamina C

La col arrissada conté 120 mg de vitamina C per cada 100 g, el 200% de la dosi diària recomanada. La vitamina C és un antioxidant potent i és coneguda perquè enforteix el sistema immunològic i prevé els refredats. A més, també ajuda a absorbir el ferro no hemo –el que es troba en els vegetals– i a mantenir el cartílag i la flexibilitat de les articulacions.

6. Conté molta vitamina A

La vitamina A és essencial per a una bona salut ocular, un bon estat de la pell i mucoses i ajuda a prevenir càncers de pulmó i de la cavitat oral.

7. Conté molta vitamina K

És una de les fonts vegetals de vitamina K per excel•lència: 100 g proporcionen el 700% de la ingesta diària recomanada. Segons l’American Journal of Clinical Nutrition, una dieta alta en vitamina K ens ajuda a protegir l’organisme contra diversos tipus de càncer, a enfortir i a promoure la formació òssia, i a prevenir la coagulació de la sang. Uns nivells adequats de vitamina K a la dieta ajuden a limitar el dany neuronal, motiu pel qual té un paper tan important en el tractament de pacients amb Alzheimer.

El consum de kale està contraindicat en cas de prendre medicació anticoagulant, ja que la vitamina K que conté pot interferir amb el fàrmac i provocar nivells de toxicitat.

8. Té propietats antiinflamatòries

Una tassa de col arrissada conté un 10% de la dosi diària recomanada d’àcids grassos omega-3, que ajuden a lluitar contra els trastorns d’artritis, asma i malalties autoimmunes.

9. Protegeix de malalties cardiovasculars

La fibra de la col arrissada s’uneix als àcids biliars i ajuda a regular els nivells de colesterol a la sang, cosa que redueix el risc de tenir malalties del cor.

10. És un aliment depuratiu

Com que conté molta fibra i sulfurs, la col arrissada és un aliment idoni per depurar el cos i mantenir el fetge sa.

Les varietats més comunes al mercat nord-americà són la curly kale, d’un sabor dolç i suau; la lacinato kale –també coneguda com a Toscana o Dinosaur, perquè té aspecte de pell de dinosaure–, d’un color blau-verd, amb fulles estretes, altes i de textura rugosa; i la redbord kale, de fulles liloses i d’aspecte ornamental. Aquí és una varietat que cada vegada es cultiva i que els mateixos supermercats Veritas comercialitzen.

A l’hora de comprar-la i conservar-la

Abans de comprar col arrissada, assegureu-vos que sigui ben fresca, que tingui el tronc ferm i que el color de les fulles sigui intens. Com més petites siguin les fulles, més tendra i suau serà de gust. Per conservar-la més bé, guardeu-la sense rentar en una bossa de plàstic a dins de la nevera.

A l’hora de consumir-la

Abans de començar a cuinar la col, cal rentar molt bé les fulles per tal d’eliminar qualsevol tipus de sorra, brutícia o residu de pesticides o herbicides.

La podem menjar de maneres diferents: la més nutritiva i la que està més de moda als Estats Units és en forma de suc. Es liqua amb altres vegetals i fruites com l’api, el cogombre i la poma. Prendre-la d’aquesta manera fa que el cos n’absorbeixi ràpidament tots els nutrients, ja que no ha de fer cap digestió. A més, com que no es cou, totes les vitamines termolàbils es mantenen i els enzims naturals segueixen actius. També es pot incloure com a fulla verda a les amanides; en aquest cas, aconsellem la varietat lacinto, ja que no és tan fibrosa com la resta. Si la cuineu, cal fer-ho com amb qualsevol altra verdura de fulla, tipus espinacs o bledes. S’ha de tenir en compte que, com més llarga és la cocció, més nutrients es perden.

Una manera divertida i saborosa d’introduir aquest vegetal als més petits és fent-ne xips.

text extret de: ets el que menjes


Una gran desconeguda a les nostres cuines!!!

Ahir la nostra cistella ja tenia un color clar de tardor, per això avui us volem presentar la REMOLATXA!!!

th

La remolatxa és una hortalissa molt rica en sucres; per això, de la remolatxa blanca –una de les seves varietats–, se n’extreu el gens recomanable sucre refinat, del qual s’han eliminat totes les propietats nutritives. Aquí ens centrem en la recomanació de consumir la varietat de remolatxa vermella tal com surt de l’hort, que, tant crua com cuita, ens aportarà nutrients molt valuosos.

La remolatxa comuna (Beta vulgaris) prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica (Beta marina). Es cultiva des de molt antic, al segle II aC, i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda; i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa, de la qual es consumien només les fulles i s’utilitzava l’arrel com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

Propietats nutricionals

La remolatxa és molt rica en sucres, però tot i així el valor calòric és moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa, entre els quals destaquen els continguts en:

  • Vitamines del grup B: la remolatxa és rica en les vitamines B1, B2, B3, B6 i especialment B9. Totes tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós.
  • Vitamina B2: o riboflavina, està relacionada amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i col·labora en la producció d’energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses.
  • Vitamina B3: col·labora en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia.
  • Vitamina B6: participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immune.
  • Vitamina B9 (àcid fòlic): intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:

  • Iode: és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
  • Ferro: és imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
  • Potassi: intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
  • Silici: mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.

Efectes sobre l’organisme

La remolatxa té uns efectes positius clars sobre l’organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants:

Conté antioxidants molt potents que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives: les antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat vermellós. Sembla que aquestes substàncies tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Els sucres de la remolatxa s’assimilen correctament gràcies a les vitamines i minerals que conté l’hortalissa; el sucre refinat que se n’obté ens debilita. La remolatxa en la seva forma natural –en contraposició amb el sucre refinat que se n’extreu– permet que l’organisme aprofiti els sucres que conté gràcies a les vitamines del grup B i els minerals que conté. En canvi, quan es refina el sucre blanc o morè, s’eliminen precisament tots aquests nutrients d’acompanyament que el cosCONTINUA necessitant per assimilar el xoc calòric del sucre refinat. Llavors el sistema digestiu cerca els nutrients que li manquen en els reservoris disponibles, amb l’efecte desmineralitzant i desvitaminant consegüent. Per aquesta raó, insistim que l’efecte és diametralment oposat si consumim un aliment en estat natural, que ens nodreix, com la remolatxa, o, per contra, ingerim un derivat processat i refinat que ens debilita, com el sucre.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

Convé destacar un efecte negatiu possible en persones sensibles: l’àcid oxàlic que conté pot propiciar càlculs renals.

La remolatxa és rica en un tipus d’àcid orgànic conegut amb el nom d’àcid oxàlic. Aquest compost, que és també molt abundant en els espinacs i les bledes, té la capacitat de formar complexos insolubles a l’intestí amb minerals com el calci i el ferro que n’impedeixen l’assimilació. Les persones amb predisposició a formar càlculs d’oxalat de calci al ronyó haurien de restringir el consum d’aquesta hortalissa, especialment de les fulles verdes.

Canvis vitals

La remolatxa és, segons la medicina tradicional xinesa, un aliment de naturalesa tèrmica neutral, de sabor dolç. S’utilitza per enfortir el cor i té un efecte sedant, millora la circulació, purifica la sang, és beneficiós per al fetge –actua quan està estancat o extenuat i en altres patiments d’aquest òrgan en general–, hidrata els intestins i estimula la menstruació. S’utilitza conjuntament amb les pastanagues per a la regulació hormonal durant la menopausa, com també en el cas d’estrenyiment, especialment el provocat per la sequedat dels fluids intestinals.

Com es cuinaphoto

Una vegada a casa, la remolatxa fresca s’ha de mantenir al frigorífic i a l’interior d’una bossa de plàstic i per separat de les fulles.

La remolatxa es pot consumir crua; d’aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l’aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius és millor coure-la.

Extret de: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-remolatxa

Aquí us deixem un enllaç amb unes quantes idees de què fer amb les remolatxes de la cistella,mmm!!!!

https://cookpad.com/es/buscar/remolacha


Maionesa de Pastanaga

Maionesa de pastanaga

La pastanaga és una verdura que té bastants avantatges en l’alimentació de totes les persones, sense importar la seva edat. A més de ser un ric aliment, és un dels recursos terapèutics més valuosos per tractar els patiments.
La pastanaga és la més mineralitzant i vitamínica de totes les arrels, és recomana per a qualsevol classe de malalts, sense cap contraindicació.
BENEFICIS :
Conté fitosterols, substàncies naturals que bloquegen l’absorció del colesterol i ajuden a depurar la sang. El consum de pastanaga, pot ser molt important per tractar la ceguesa nocturna i la fotofòbia. És un vegetal ideal per preparar mascaretes casolanes, com la mascareta per a les taques a la pell. Afavoreix la formació de glòbuls vermells pel seu contingut en ferro i coure, prevenint d’aquesta manera l’anèmia, l’arteriosclerosi i la disminució de les defenses. La pastanaga és una gran aliada per la vista, t’ajuda a prevenir les cataractes i la degeneració macular així com a mantenir l’agudesa visual. Les pastanagues són grans aliats de les dietes per aprimar-se, ja que és un aliment amb molt poques calories, molta fibra i poc o gens de greixos. Així mateix brinden sacietat i lleven la gana. Les pastanagues tenen un alt contingut en fibra soluble pel que són molt bones per combatre el restrenyiment i reduir el colesterol. Els beta carotens continguts en la pastanaga tenen propietats antitumorals, i prevé l’aparició de certs càncers, com el de bufeta, laringe, esòfag i estómac. Regulen els trastorns digestius com les diarrees i el restrenyiment. La seva capacitat per nodrir la pell i absorbir les impureses la fan ideal per evitar l’acne, aplicant sobre aquesta la polpa ratllada o el seu suc. Té grans propietats antioxidants, que protegeixen a l’organisme de l’atac dels radicals lliures i l’envelliment prematur.
Ingredients;
650 g de pastanaga crua
1/4 tassa d’oli (oliva, blat de moro, gira-sol)
1/2 gra d’all (si t’agrada forta posa’n 1)
1/4 cdta de sal
suc de 1/2 llimona
Mètode :
Talla i cuina les pastanagues fins que es posin ben tendres, però no recuites. Deixa-les refredar una mica i mescla juntament amb tots els ingredients fins que et quedi una crema suau i de textura homogènia. Es pot anar afegint més oli (molt lentament i amb poca quantitat) mentre es bat perquè aquesta quedi més saborosa. Es refrigera durant 6 dies, no la congelis o perdrà la textura “crema” i el magnífic i sorprenent sabor.

Extret de:  http://www.comidaquesana.com/2014/05/28/mayonesa-de-zanahoria/


Croquetes de coliflor al forn.

 

Ingredientsecohorta coliflor
• 400 gr de coliflor
• 100 gr de ceba
• 2 ous
• 100 gr de formatge
• 70 gr de pa ratllat
• 2 cullerades de julivert picat
• Sal
• Pebre negre

 

 

Elaboració
Treiem les fulles les fulles, tallem les tiges i ho ratllem juntament amb la ceba .
La posem en un recipient ampli i la cuinem en el microones 8 minuts a màxima potència.
Treiem i afegim el pa ratllat, el formatge, els ous, el julivert i la sal.
Barregem tot molt bé. Li donem forma de croquetes i posem en una safata amb paper de forn. Ho deixem uns 30 minuts a 180º C amb calor circular, ventilador, o a 200º C amb calor a dalt i a baix, només ens queda servir aquestes croquetes de coliflor.
Les podeu servir amb kétxup o una de iogurt amb menta picada. Boníssimes!!!!

Extret de : http://cocinandoentreolivos.blogspot.com.es/


BUNYOLS DE CARXOFA

INGREDIENTS (per unes 8 persones):

  • 250 g d’aigua tèbia
  • 50 g de mantega
  • 5 g de sucre
  • 5 g de llevat
  • 170 g de farina
  • 4 ous grans
  • 200 g de carxofa neta i cuita (“potxada”) (unes 4 carxofes grans en cru)
  • Oli d’oliva verge extra per fregir
  • Sal i pebre

ELABORACIÓ:

  1. Netegem i pelem les carxofes, rebutjant les fulles exteriors i quedant-nos amb els cors que posarem en remull amb aigua i julivert per tal de que no se’ns oxidin.
  2. Laminem els cors de les carxofes i els posem a coure a foc mitjà amb un bon raig d’oli. Salpebrem. Les reservem un cop cuites (“potxades”).
  3. Barregem tots els ingredients menys la carxofa (a la termomix o amb la batedora) fins a obtenir una massa homogènia.
  4. Afegir les carxofes cuites a la mescla i trinxem lleugerament (a nosaltres ens agrada trobar-hi entrebancs de carxofa. Si voleu una textura completament fina tritureu-la de tot).
  5. Posem una paella (o cassó) al foc amb oli abundant i fregim a foc mitjà-alt els bunyols afegint cullerades de massa separadament.
  6. Un cop fregits els reservem sobre de paper absorbent (paper de cuina) per tal d’extreure l’accés d’oli.
  7. Els servim calents i a gaudir!

Extret del blog: http://cuinetes.bloks.cat/2012/05/02/bunyols-de-carxofa/


Crema de fonoll i poma

Crema de fonoll i pomaINGREDIENTS
2 bulbs de fonoll,
1 ceba mitjana ,
2 pomes
200 gr de nata
50 gr d’oli d’oliva
50 gr de vi blanc
Llavors de fonoll
800 ml d’aigua
sal

 

 

Pelar i tallar a trossos petits la ceba i els bulbs de fonoll. Reservar alguna tija de fonoll per decorar després
Escalfar l’oli en una cassola i ofegar a foc lent la ceba i el fonoll fins que la ceba es torni transparent
Afegir la poma pelada i en trossos i les llavors de fonoll i ofegar uns minuts
Abocar el vi i fer bullir.
Agregar aigua fins que ho cobreixi, la sal i coure uns 25 minuts
Triturar bé perquè no quedin “brins” del bulb de fonoll. Ho podeu passar per un colador.
Afegir la nata i remoure uns 2 minuts sense que arribi a bullir. Queda espès, si ho voleu més líquid afegir més aigua
Servir . Es pot menjar tant en calent com en fred.


Sobre la importància dels aliments ecològics!

http://bioecoactual.com/es/blog/3808-que-comer-la-importancia-de-los-alimentos-ecologicos-por-esther-baena-dietista


Fonoll!!

Aquesta setmana teniu el fonoll a la cistella, un producte desconegut per molts, us convido a descobrir les seves propietats i algunes receptes!!

Fonoll EcoHorta

http://www.etselquemenges.cat/rebost/el-fonoll


Deja un comentario

Menos flores de balcón y más plantas medicinales

Josep Pàmies: ‘Menos flores de balcón y más plantas medicinales’

6/10/2010.- La contra – La Vanguardia – I. Sanchís.-   62 años. Soy de Balaguer. Casado, 2 hijos y casi ya 2 nietas. Mi aspiración es el socialismo, no lo que conocemos, y la autogestión e independencia de mi país, Catalunya, aunque sea en castellano: lo esencial es entenderse. Creo en algo que nos trasciende, pero no en las religiones

¿Qué le ha enseñado la tierra?

Todo. La tierra es el origen, y por tanto cuando no la he escuchado me he perjudicado a mí mismo y a mis tierras. Cuando por fin comprendí que era un ser vivo y la he tratado como tal, han mejorado mis ingresos, mi salud y la de mis hijos.

¿Fue presa de la revolución verde?

Sí, de la imposición de técnicas de cultivo superintensivo mediante abonos químicos, pesticidas, fungicidas…

Y contra ella ideó la Dulce Revolución.

Dulce, porque con violencia no se va a ninguna parte, y dulce, también, en honor a la planta que a mí me despertó.

La dulce stevia.

Mi vida y mis tierras eran un desastre, ya no producían. Utilizaba todos los insecticidas, fungicidas, bactericidas y antibióticos legales en aquellos momentos (hoy ya muchos ilegales). Decidí investigar y puse la palabra de mi proveedor, Monsanto, en internet.

¿Qué halló?

Una asociación de padres de niños diabéticos muertos en EE. UU. que luchaba contra Monsanto para que prohibieran el aspartamo (de su propiedad) y legalizaran la stevia, un edulcorante natural, que consumida en fresco o en seco podía haber solucionado la vida de aquellos niños.

Y su rebeldía consistió en cultivarla.

Durante diez años he regalado miles de plantas, con la sorpresa de que muchos diabéticos reducían así la toma de insulina. Entendí que detrás de muchas prohibiciones en Europa y en el mundo hay intereses económicos, precisamente los mismos que han hecho posible esta agricultura industrial.

Investigué más a fondo el comportamiento de la industria farmacéutica, la que me vendía los productos para rociar mis plantas, y quedé horrorizado.

Y nació un activista.

Si comemos lo que nos da la naturaleza sin rociar químicamente, podemos volver a la salud, lo he experimentado en mi cuerpo.

No habrá sido un proceso sencillo.

Para desintoxicar la tierra necesitas años. Si las universidades se pusieran del lado de la agricultura ecológica y nos asesoraran, en quince años todo el mundo podría cultivar una agricultura superrentable y productiva, más que la actual, sin gastos añadidos de semillas y tratamientos.

La comida ecológica resulta muy cara.

Hay que suprimir intermediación. Si un fin de semana al mes haces el esfuerzo de desplazarte donde están los ganaderos y agricultores ecológicos, el precio está muy ajustado y la comida es de calidad.

Buena idea.

Y si usáramos las plantas medicinales que nuestro entorno nos da, mejoraría de forma radical nuestra salud, y el presupuesto sanitario público bajaría a la mitad en diez años.

¿Cuál es el problema de las plantas medicinales?

Algunos tesoros para la salud son ilegales y la ley de Etiquetaje impide etiquetar con sus propiedades las plantas medicinales, pero pueden poner el extracto de una planta en un yogur y decir que es bueno para regular el colesterol, o añadir omega 3 a la leche estrujando sardinas. La ley de Etiquetaje se ha hecho a favor de las grandes industrias alimentarias.

Lácteos y aguas minerales cantan sus virtudes.

Tienen excepciones de lujo. Nosotros reivindicamos el derecho de poder etiquetar las plantas medicinales con sus demostradísimas propiedades.

… Un saber que se está perdiendo.

Por eso hemos nombrado catedráticos de la naturaleza a los abuelos que todavía guardan conocimientos y estamos recogiendo su sabiduría de autocuración, valores que hay que reincorporar a la sociedad urbana.

¿Cómo?

Con balcones de salud: en lugar de tener sólo flores, hay que tener las plantas medicinales necesarias como botiquín de primeros auxilios: tomillo, romero, salvia, orégano.

Cuénteme.

Por ejemplo, una infusión de tomillo (bactericida) con la flor de saúco (expectorante) y stevia (antioxidante y edulcorante) es extraordinaria contra los resfriados. El romero, el ginseng natural mediterráneo, es potenciador de la energía; y la salvia, para la buena circulación de la sangre. Pero tampoco renunciamos a las plantas tropicales.

Interesante.

La kalanchoe, por ejemplo, un antitumoral muy potente y con resultados pasmosos. Es un crimen que el sistema sanitario no se empape de este conocimiento.

¿Y prohíben su venta?

Aunque demuestres que su uso es milenario en otras zonas del planeta, tienes que presentar estudios millonarios. Hace ocho años que una asociación, que ha podido pagar esos estudios, intenta legalizar la stevia. Se ha sumado Coca-Cola, que ha patentado la stevia para 24 aplicaciones alimentarias.

Entonces se legalizará.

La autosuficiencia de las semillas está desapareciendo a través de híbridos y transgénicos. Las mismas multinacionales que los producen han hecho un túnel de congelado en Svalbard, Suecia, para conservar 5 millones de semillas autóctonas por si viene un desastre: el desastre que están provocando ellas. Las semillas no tienen que estar congeladas, sino en los campos cultivándose.

Pàmies lleva la agricultura en la sangre (cuatro generaciones); a los 16 ya trabajaba la tierra (cultivo de hojas y flores comestibles). Dedica parte de su tiempo a la Dulce Revolución (dulcerevolucion. com), asociación sin ánimo de lucro que estudia y promueve las plantas medicinales (algunas prohibidas) vinculada al Slow Food, movimiento mundial que defiende una alimentación meditada, ecológica y sana. Pàmies lleva diez años cultivando más de treinta plantas medicinales, entre ellas la stevia, emblema de su resistencia contra lo antinatural, que regula los niveles de glucosa e insulina en sangre. Un potente edulcorante natural que ha chocado con la industria productora de edulcorantes sintéticos.

 

 

I.Sanchís – La Vanguardia.es